El passat divendres 19 de juliol va finalitzar el seminari “Desmuntant el racisme a Catalunya: Recorregut històric i implicacions actuals” organitzat pel Centre d’Estudis Africans i Interculturals i amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona.
Han estat 6 mesos en els quals des del CEAi i les persones ponents s’ha intentat anar entrelligant els processos històrics que han conduït al racisme cap a les persones negres a esdevenir un tòtem definitori de les societats contemporànies, també a Catalunya.
El racisme és el resultat d’una història que volgudament ha buscat justificar aquestes lògiques d’odi a través de l’oblit planificat del passat històric de moltes comunitats i l’enaltiment d’altres. L’amnèsia en els processos de construcció històrica, els quals legitimen unes estructures de poder enfront d’unes altres i amb unes dinàmiques concretes, ha estat un mètode utilitzat a la major part de països que van participar en el tràfic d’esclaus, el colonialisme i l’extractivisme, entre ells Catalunya.
Com a resultat, hi ha persones que avui en dia són tractades, explicades, jutjades i valorades només per una part escapçada del seu passat. Construir de nou, i a poc a poc, les maneres en com hi ha unes parts de la història que s’han emfatitzat més que les altres és també una estratègia per fer front a aquests processos de discriminació continuats en la història, ja que en el món acadèmic les amnèsies sobre el passat a l’Àfrica són més que evidents.
El seminari ha comptat amb la presència de referents en les diferents temàtiques tractades i s’ha divit en dos bloc. El primer, que el conformaven les 3 primeres sessions, partia d’una mirada més història, per això l’historiador i antropòleg de la Universitat de Lleida Albert Roca va ser l’encarregat d’inaugurar el seminari, situant en un marc teòric i cronològic de quina manera el racisme contra les persones negres i africanes integrat dins la nostra societat és el resultat d’un procés de desmemòria. És a dir, d’esborrar un passat i una història pròpia de cada un dels pobles i territoris africans. Aquest procés tingué un moment clau en què es produeix un trencament social i cultural envers les poblacions negres africanes, que fou el tràfic d’esclaus i en el qual els catalans, així com els espanyols, hi tingueren un paper protagonista i cabdal a partir del 1800. En Gustau Nerín, historiador i antropòleg de la Universitat de Barcelona i un dels màxims experts del tema, va conduir aquesta segona sessió específica on es van remarcar les conseqüències que això tingué en la construcció de l’estat espanyol actual, el qual manté una memòria sobre l’etapa colonial i del tràfic d’esclaus molt còmode o, inclús, invisible. Sobre la darrera qüestió, la memòria colonial i les implicacions de cara a la construcció d’un discurs racista, la historiadora i investigadora de la UNED Celeste Muñoz, va centrar la tercera ponència, l’última de les sessions fins ara. Muñoz va situar quin és l’estat actual dels debats al voltant del passat colonial espanyol i les pistes a seguir de cara als pròxims anys.
El segon bloc, representat en les darreres 3 sessions, buscava aterrar aquestes construccions històriques a un present reconeixible, el de Catalunya. D’aquesta manera, l’historiador del CEAi i de Intercultura-Centre Diàleg Intercultural Rafa Crespo va ser el ponent de la quarta trobada, centrada en l’arribada dels primers africans a Catalunya als anys setanta. Un període clau per entendre que les migracions africanes són part estructural de la societat catalana i de la seva història. Tot seguit, la sociòloga senegalesa i resident a Euskadi Jeanne Rolande Dacougna Minkette, va dedicar una sessió específica a l’aterrament del discurs racista envers les dones africanes migrades, les quals pateixen un tipus de racisme antinegre amb característiques concretes i que beuen, en bona part, de la construcció d’una història de la dona africana durant les etapes colonials. Per últim, el jurista i investigador en racisme institucional de la Universitat de Girona, Mamadou Aliou Diallo, va realitzar la sessió cloenda del seminari amb una jornada en què es va debatre i reflexionar al voltant de les formes de racisme que es poden identificar a Catalunya avui en dia i les connexions que aquestes mantenen amb els períodes històrics treballats al llarg de tot el programa.
El Centre d’estudis Africans i Interculturals es valora de manera molt positiva la celebració d’aquest seminari, no només per l’alta qualitat de les ponències i la manera en com s’han tractat les temàtiques, sinó també per l’afluència de públic, ja que de mitjana han assistit una quarantena de persones en cada sessió. A la vegada, el grup motor del projecte format per joves catalans d’origen africà ha visibilitzat les seves valoracions i aportacions en cada una de les trobades, tancant inclús la darrera de les sessions amb uns parlaments de reflexió i amb pistes de recerca futures.
El projecte “Desmuntant el racisme a Catalunya: Recorregut històric i implicacions actuals” ara entra en la seva última fase, en la qual s’elaborarà un informe de totes les sessions i del treball amb el grup motor i que es publicarà l’últim trimestre del 2024.
Per últim, des del CEAi volem agrair totes les persones que han fet possible al projecte i totes aquelles que han assistit a les sessions al llarg d’aquests mesos, a les quals esperem retrobar en futurs espais.