El passat divendres 26 d’abril es va celebrar la tercera sessió del seminari Desmuntant el racisme a Catalunya: recorregut històric i implicacions actuals. La Celeste Muñoz, historiadora i investigadora, va ser l’encarregada de conduir aquesta darrera trobada que va tenir la memòria colonial al centre del debat.
El Centre d’Estudis Africans organitza entre els mesos de febrer i juliol un seminari que pretén situar les diferents fases de contacte continu que hi ha hagut entre Catalunya i Àfrica. L’objectiu final és dotar als i les assistents d’un marc general per tal de comprendre i reflexionar al voltant dels processos que han conduït a la construcció d’una societat racista i on la negrofòbia està instal·lada.
El seminari ha tingut una gran rebuda entre el públic, ja que més de 80 persones s’hi han inscrit des de l’anunci de la celebració de les diferents sessions. Això demostra que actualment són més necessaris que mai espais on construir de manera col·lectiva una sèrie de coneixements que son clau a l’hora de combatre els discursos d’odi i desmuntar, progressivament, els prejudicis i estructures que encara avui mantenen una mirada racista, específicament cap a les persones negres.
Les diferents sessions estan pensades per poder realitzar aquest recorregut històric i veure els impactes que ha tingut i té fins a l’actualitat. És per això que les primeres tres trobades s’han centrat a visibilitzar i debatre al voltant de les diferents relacions que han mantingut Catalunya i l’Àfrica, sobretot occidental, des del segle XVI fins a la primera meitat del segle XX. Un període del temps en què històricament els dos territoris han mantingut contactes molt estrets, des dels intercanvis comercials amb grans imperis com el de Mali o Gao, fins a les petjades colonials que trobem en els carrers dels pobles i ciutats del nostre país en l’actualitat.
L’historiador i antropòleg de la Universitat de Lleida Albert Roca va ser l’encarregat d’inaugurar el seminari, situant en un marc teòric i cronològic de quina manera el racisme contra les persones negres i africanes integrat dins la nostra societat és el resultat d’un procés de desmemòria. És a dir, d’esborrar un passat i una història pròpia de cada un dels pobles i territoris africans. Aquest procés tingué un moment clau en què es produeix un trencament social i cultural envers les poblacions negres africanes, que fou el tràfic d’esclaus i en el qual els catalans, així com els espanyols, hi tingueren un paper protagonista i cabdal a partir del 1800. En Gustau Nerín, historiador i antropòleg de la Universitat de Barcelona i un dels màxims experts del tema, va conduir aquesta segona sessió específica on es van remarcar les conseqüències que això tingué en la construcció de l’estat espanyol actual, el qual manté una memòria sobre l’etapa colonial i del tràfic d’esclaus molt còmode o, inclús, invisible. Sobre la darrera qüestió, la memòria colonial i les implicacions de cara a la construcció d’un discurs racista, la historiadora i investigadora de la UNED Celeste Muñoz, va centrar la tercera ponència, l’última de les sessions fins ara. Muñoz va situar quin és l’estat actual dels debats al voltant del passat colonial espanyol i les pistes a seguir de cara als pròxims anys.
El seminari continuarà el pròxim 26 de maig amb una temàtica que a poc a poc ens acosta al nostre present, en aquest cas centrada en l’arribada dels primers africans a Catalunya als anys setanta i la conduirà l’antropòleg Rafa Crespo. Us convidem a assistir a les tres sessions que resten i que, esperem, tinguin una repercussió tant acadèmica, social com institucional per, progressivament, anar desmuntant les estructures racistes i contra les persones negres encara presents al nostre país.