Avui, 29 de desembre de 2023, es commemora el centenari del naixement de Cheikh Anta Diop, intel·lectual, investigador i polític senegalès.

El Centre d’estudis Africans i Interculturals va néixer fa més de tres dècades amb una missió clara: l’estudi del continent africà, les migracions i, posteriorment, la interculturalitat. En aquest sentit, la figura de Cheikh Anta Diop és fonamental, clau i decisiva en l’evolució i aproximació de qualsevol investigació relacionada amb les societats africanes. Avui, 29 de desembre de 2023, fa cent anys exactes del naixement de Diop. És per això que ens volem unir a aquesta efemèride recordant algunes de les seves aportacions, les quals encara avui son un motor d’inspiració.

C.A. Diop (1923-1986) fou físic de formació, però ràpidament es va acostar a la història i les cultures africanes com a eines capitals per les independències i el benestar de les societats africanes. Un fet que des de les antigues metròpolis van utilitzar aquest fet per desqualificar la seva obra, titllant-la d’ideològica.

L’obra de Diop fou cabdal per situar la història d’Àfrica al centre. D’aquí a l’etiqueta que sovint se li ha relacionat, de l’afrocentrisme, Així i tot, ell mai va fer gaire cas a aquestes definicions ni als debats al voltant. El que sí és cert és que amb ell i alguns contemporanis seus, com el burkinès Ki-Zerbo, van lluitar contra la historiografia colonial, que havia minimitzat el passat africà supeditant els canvis o innovacions sempre a factors externs. Gràcies a la seva empenta van rescatar una història fins aleshores soterrada per la construcció colonial del pensament, molt influenciada per la noció civilitzadora d’Europa cap a Àfrica.

Però Diop va anar més enllà. És per això que va qüestionar de soca-arrel el rigor científic de la historiografia europea, desmentint la universalitat de la inferioritat africana i partint del que anomenava una “veritat oculta”. Aquesta veritat fou la seva gran tesi, la qual desenvolupà al llarg de tota la seva vida. Segons les seves investigacions, l’Antic Egipte fou una cultura de base negroafricana, per tant, van ser negres africans els que haurien fundat aquesta civilització, considerada una font irradiadora per les societats mediterrànies posteriors. Una aproximació revolucionària i resposta amb agressivitat des de l’acadèmia, ja que posava cap per avall allò que es considerava com a oficial. Tant va ser així que van rebutjar la seva tesi doctoral l’any 1951. Així i tot, Diop aconseguí el seu títol de doctor 9 anys després a la mateixa Sorbona de París, davant d’un tribunal escèptic però amb una gran expectació a l’aula. 6 anys abans, el 1954, s’havia publicat l’obra “Nacions negres i cultura”, en la qual es marcarien una sèrie de tesis que serien el seu gran llegat intel·lectual.

Que una civilització negra pogués tenir un nivell de desenvolupament tan elevat, en un llenguatge historiogràfic utilitzat a la inversa, trepitjava molts ulls de poll. A més, el desenvolupament d’aquest punt portà a Diop a defensar la maternitat africana de la Grècia clàssica. La Grècia clàssica, la qual està acceptada que va beure de les fonts culturals egípcies, és considerada el bressol de la cultura europea. Per tant, i de forma resumida, C. A. Diop capgirà el bressol cultural europeu i africà.

No només això, sinó que contribuí de manera cabdal en situar un estudi dels canvis culturals i les relacions entre els pobles molt més interactiva i plural i no basada en l’aïllament d’unes civilitzacions supradesenvolupades i d’altres subdesenvolupades. Tot recollit en el llibre “Civilització i barbàrie” (1981). Així i tot, Diop aconseguí el seu títol de doctor 9 anys després a la mateixa Sorbona de París, davant d’un tribunal escèptic però amb una gran expectació a l’aula.. 6 anys abans, el 1954, s’havia publicat l’obra “Nacions negres i cultura”, en la qual es marcarien una sèrie de tesis que serien el seu gran llegat intel·lectual.

C. A. Diop continua sent un desconegut per bona part de l’acadèmia catalana, així com les seves aportacions científiques tenen una presència residual a les aules. El que és considerat un dels intel·lectuals més rellevants de l’Àfrica al segle XX viu invisibilitzat a casa nostra. 100 anys després del naixement de Cheikh Anta Diop volem seguir recordant la seva figura i obra, sense la qual no es podrien explicar els estudis africans contemporanis. Per recuperar-los, us recomanem que consulteu els títols publicats per Casa África i Edicions Bellaterra.