Diagnòstic participatiu amb dones pakistaneses

///Diagnòstic participatiu amb dones pakistaneses

Diagnòstic participatiu de necessitats amb dones pakistaneses

Mireia Vehí Cantenys i Carla Alsina Muro. CEA – Ajuntament de Barcelona

El col·lectiu pakistanès, amb 35.252 persones empadronades als municipis catalans, ocupa la novena posició en el rànquing de col·lectius estrangers presents al país tot i que la majoria de la població està concentrada als municipis de la comarca del Barcelonès. Arribats els anys setanta i vuitanta, el creixement més important es va produir a partir del 2001. Són una població jove (tenen una mitjana de 30,4 anys) però amb un gran desequilibri en la seva distribució per sexes, atès que hi ha 635 homes per cada 100 dones.

El flux migratori pakistanès ha passat per tres fases: 1) Durant la dècada dels anys setanta es produeix la primera arribada d’homes pakistanesos sols procedents d’altres països europeus, principalment; 2) A finals dels anys vuitanta i fins a mitjans dels noranta hi ha una fase d’assentament i s’inicia, amb les reunificacions familiars, la feminització del col·lectiu; 3) Des de finals dels anys noranta, el perfil del flux torna a canviar i destaquen de nou les entrades d’homes sols i de mitjana edat. El percentatge de dones, que el 1998 era del 21,9%, va tornar a disminuir fins al 8,3% l’any 2003 encara que en els darrers 2 anys a tornat a augmentar.

La immigració de dones de manera independent o a través del procés de reagrupament familiar no s’ha efectuat amb la intensitat que sí s’ha registrat entre altres col·lectius que porten menys temps instal·lats a Catalunya.

Leer el estudio (pdf)

2017-10-10T18:21:18+00:00 17 gener, 2013|CEA Intercultural, Estudis CEAI|0 Comentaris

Deixeu un comentari